Globus de paper

La distància mitjana entre l’òrbita terrestre al voltant del sol i el sol és d’uns 150 milions de quilòmetres (93 milions de milles), i fa una revolució cada 365,2564 dia solar mitjà, que s’anomena any sideral. El 1990, el Voyager 1 va capturar una imatge de la Terra (punts de color blau fosc) de 6.400 milions de quilòmetres (4.000 milions de milles). La revolució fa que el sol tingui un moviment aparent d'aproximadament 1 ° cap a l'est en relació amb l'estrella cada dia, i el moviment cada 12 hores equival al diàmetre aparent del sol o de la lluna. A causa d’aquest tipus de moviment, la Terra triga una mitjana de 24 hores, que és un dia solar, per completar una rotació completa al voltant del seu eix i permetre que el sol passi de nou pel cel mig. La velocitat mitjana de la revolució terrestre és d’uns 29,8 km / s (107000 km / h), i pot recórrer 12,742 km (7,918 mi) en 7 minuts, la qual cosa equival al diàmetre de la terra; pot recórrer uns 384.000 quilòmetres en unes 3,5 hores. La distància entre la terra i la lluna. [2] A l'època moderna, el moment en què apareixen el periheli i l'afeli de la Terra el 3 de gener i el 4 de juliol, respectivament. A causa dels efectes dels canvis en els paràmetres orbitals i de precessió, aquestes dues dates canviaran amb el pas del temps. Aquest canvi té una característica cíclica, que és la hipòtesi de Milankovitch. El canvi de la distància entre la terra i el sol fa que l’energia solar guanyada per la terra de l’afeli al periheli augmenti un 6,9%. Com que l’hemisferi sud sempre s’enfronta al sol a la mateixa hora cada any quan és a prop del periheli, l’hemisferi sud rep una mica més d’energia solar que l’hemisferi nord durant un any. No obstant això, aquesta influència és molt menor que la influència de la inclinació de l'eix de rotació en el canvi d'energia total. La major part de l'energia rebuda és absorbida per l'aigua de mar, que representa una elevada proporció de la superfície de l'hemisferi sud.